Un març plujós com feia temps que no es recordava ha provocat conseqüències inesperades. Els registres així ho diuen: estem enfront del mes amb més aigua des de l’any 1950 i les conseqüències són múltiples, tant en el terreny econòmic com en el natural. Camps negats i collites que, encara que agraint el cabal de precipitacions, s’han vist afectades. A això ara se li afig l’aspecte animal. Durant aquestes últimes dues setmanes i mitja que no ha deixat de ploure, molts insectes no han eixit dels seus refugis i, a conseqüència d’això, els ocells procedents de les migracions des de territoris del sud -oronetes i avions comuns, en la seua majoria- no han disposat quasi d’aliment. Aquest fet les ha afeblides en gran manera i un bon nombre d’elles no ha pogut resistir aquest episodi. Si bé algunes sí ho han fet, han quedat molt malparades, quasi sense forces per a reprendre el vol. És per això que no és estrany veure-les en el sòl, voletejant sense èxit per a tornar a la normalitat.
L’instint humà espenta a ajudar-les, llançant-les a l’aire. Cosa que no és gens correcte, i fins i tot, perjudicial per a la salut. Per això, des de l’Aula de Natura de l’Ajuntament de Llombai s’ha instat la població que, simplement, en aquesta situació, s’encarreguen de deixar-les resguardades en algun lloc segur. Amb la tornada a la normalitat meteorològica es resoldrà el problema i tornarà el flux aviari des del sud, ja que la migració no ha fet més que començar.
Valencià