La Ribera sempre ha sigut i continua sent una excel·lent elecció per a passar estos dies de festa i descans, que suposa la Setmana Santa, amb amics i família. I, dins d’este fet, Llombai és l’elecció perfecta. Per possibilitats naturals, cultura, tradició, festes, gastronomia i història, este municipi a la vora del riu Magre conjumina tots els condicionants perquè es puga disfrutar en ell d’una Pasqua per al record.
Moltes són les possibilitats per conèixer els paratges naturals. Els veïns de Llombai poden presumir de ser l’única població que compta amb tres paratges naturals municipals protegits. Sóne les zones d’Els Cerros, El Tello i la Colaita. La Colaita, amb una superfície de 951 hectàrees, es troba protegit per les Directives Europees d’Hàbitats i Ocells que integren la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000. Geogràficament el paratge se situa en la zona de transició entre la plana litoral valenciana i els primers massissos muntanyencs de directriu ibèrica, travessats pel riu Xúquer, que transcorre encaixat en profunds canons des de les planes manxegues fins que s’obri pas cap a la costa. En este espai predomina una “màquia” o garriga densa de coscolles, margallons i argilagues amb peus dispersos de pi blanc i carrasca, en els vessants més càlids i exposades, i una màquia formada per llentiscles i bruc en els vessants més frescos i humides. Les espècies arbòries més rellevants són el freixe de flor i l’arboç, encara que sens dubte la presència dels últims exemplars de “quejigo” o ‘roure valencià’ (Quercus faginea)existents en el municipi li confereixen una major singularitat. L’abundant fauna cinegètica que alberga l’ecosistema de matoll mediterrani, converteix el paratge en una de les principals àrees de caça per a nombroses espècies amenaçades entre les quals destaquen les àguiles cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i real (Aquila chrysaetos), el mussol real (Bubo bubo), el teixó (Meles meles) o la “garduña” (Martesfoina). L’abrupte de la seua orografia amb relleus escarpats, en alternança amb extensos barrancs, i cims d’altures superiors als 500 metres que s’erigeixen sobre el límit de la plana litoral permeten contemplar excepcionals panoràmiques.
Existeixen rutes marcades, com la PRR-CV 429 per la Serra d’Alèdua. Des del nucli urbà de Llombai, després de travessar el riu Magre, pujarem fins a l’Estepar, on podrem contemplar unes formidables vistes de la comarca de la Ribera. En arribar al pla de l’Estepar, començàrem a baixar per l’exuberant barranc de Ferrando. Es tracta d’una agradable passejada pel mig de frondoses pinedes d’una gran bellesa paisatgística i natural. La tornada al poble passarà per la torre àrab d’Alèdua, d’evocadora silueta i tresor arquitectònic de la història. De més antiguitat és la Torre àrab de Alèdua, situada a les ribes del riu Magre i a 4 quilòmetres a l’est del nucli urbà. Els seus orígens estan datats en el segle XII i, des de llavors va servir de fortalesa i edificació estratègica per als exèrcits àrabs que van colonitzar la zona. Fins hui s’ha anat remodelant i passant per mans de famílies propietàries fins que el passat 2021 l’adquirira el propi Ajuntament de Llombai per a benefici del seu patrimoni cultural.
També la SL-CV 145 pel Sender Botànic del Barranc de la Canyada i el Barranc de Ferrando. En aquest sender podrem conèixer un tram de la Canyada Reial d’Aragó i recórrer part del Barranc de la Canyada i del Barranc de Ferrando. Envoltats de la biodiversitat autòctona de la muntanya mediterrània, ens introduïren en el coneixement de la seua vegetació amb l’ajuda dels cartells identificatius.
Encants també patrimonials
Pel que fa al patrimoni, Llombai compta amb alguns de les edificacions històriques més representatives de la comarca de la Ribera, començant amb la seua Ermita de Sant Antoni Abad, datada del segle XVII i els dominis del qual van patir una profunda restauració l’any 1864, iniciant l’últim terç del segle XIX. Durant la Guerra Civil no va patir cap mal, però sí que s’han anat afegint elements estructurals, com la terrassa prèvia i la restauració de les campanes, la façana i l’espadanya. El seu estat de conservació és òptim, la qual cosa fa present l’aposta d’este municipi del Marquesat pel seu patrimoni històric i cultural.
I, com no, si es parla d’història, patrimoni i cultura a Llombai, és obligat parlar dels Borja. L’església parroquial de la Santa Creu, també coneguda com l’Antic Convent de Dominics, és l’epicentre d’este tros d’història mundial en el municipi. En plena celebració de l’Any Jubilar San Francisco de Borja és un pla més que interessant la visita i estudi de la vida i obra del Sant amb les exposicions celebrades en este Bé d’Interés Cultural.
Valencià