Patrimoni

Llocs d'Interés

Esglèsia parroquial de la Santa Creu

Fundada pel bisbe Ramon Gastó el 1329, nomenava vicaris a Catadau, Alfarb i antic castell d’Alèdua, i estava dedicada als sants Joans. Aquest temple fou integrat al convent dels dominics, bastit en 1543, per butlla del papa Pau III (Alessandro Farnese) de 3-XII-1544, tenin l’àmbit jurisdiccional fins a Alzira, Bunyol, Aiginet i Montserrat d’Alcalà.

El primer prior va ser sant Francesc de Borja i d’Arago, primer marqués de Llombai, creador del noviciat, convent i nou temple, en memòria del seu matrimoni amb Elionor de Castro, dama portuguesa de l’emperatriu Isabel. Del gótic encara conserva la coberta amb volta de nervadura simple i cor, o la mateixa planta, d’una sola nau, tipus valencià rural, recoberta el s.XVII per esgrafiat barroc, amb escuts i ceràmica, llevada i reposada en part temps després.

El presbiteri fou pintat per Cardells, tot al voltant de la Sta. Creu. Hi ha obres de Llanos, Gil, Sales, Teruel, escola de López, Bonet, Bonacho, i altres. Capella feta el 1671, amb motiu de la canonització de sant Francesc de Borja per Innocenci X, d’una planta de creu llatina amb cúpula enrasada en panxa i teula àrab blava.

Les restes del claustre són importants, de rajola amb volta baixa d’aresta paredada. Fou estudi general dels dominics, per on van passar predicadors reconeguts i teòlegs afamats: sant Joan de Ribera, Sant Lluís Bertrán, el beat Joan Micó, fra Tomàs Maluenda, etc., i com noviciat funcionà fins al 25-VII-1835, quan fou dissolta la comunitat.

L’any 1850 l’alcalde donà el temple a l’arquebisbat, mitjançant el rector Francesc Pérez davant el notari Joan C. Espert. Recentmem ha estat restaurat el temple, claustre, torre, i soterranis.

Sant Francesc de Borja

Estàtua en bronze al pòrtic eclesial, obra de Rausell, del 1968, cópia de l’existent a la Diputació.

Cova de les Meravelles

Estàtua en bronze al pòrtic eclesial, obra de Rausell, del 1968, cópia de l’existent a la Diputació.

Ermita de S. Antoni Abat

Temple del s.XVII de reminiscències gòtiques, que no fou damnat a la guerra civil del 36-39, conservant-se intacte. Presbiteri barroc classicista, amb alguns retaules neoclàssics i imatges barroques, la de S. Antoni anònima, policromada.

La majoria d’altars, que són d’algeps, i imatgeria de mitjans del s.XIX, com el sant Bernadí, de 1869. Calvari típic valencià, dels segles XIII i XIV de taulells.

Besori

Temple del s.XVII de reminiscències gòtiques, que no fou damnat a la guerra civil del 36-39, conservant-se intacte. Presbiteri barroc classicista, amb alguns retaules neoclàssics i imatges barroques, la de S. Antoni anònima, policromada.

La majoria d’altars, que són d’algeps, i imatgeria de mitjans del s.XIX, com el sant Bernadí, de 1869. Calvari típic valencià, dels segles XIII i XIV de taulells.

Mercat dels Borja

El Mercat Renaixentista dels Borja és un dels esdeveniments més significatius celebrats a Llombai. Hi podem trobar torneigs a cavall, batalles, recreacions, concerts d’època, falconeries, oficis històrics, museus, artesans, mercaders, tavernes, campaments, racó infantil, personatges fantàstics i una infinitat d’intèrprets de l’època.

El mercat disposa d’una programació extensa amb nombroses activitats culturals, històriques, lúdiques i gastronòmiques. En aquest mercat podem trobar artesans i mercaders, recreacions de la batalla de les Germanies i els Borja, sers mitològics, oficis històrics, cambres de tortura, exposicions de la Renaixença, granges d’època amb més de 200 tipus d’animals, concerts medievals i àrabs, tavernes i botigues d’ultramarins, campaments militars, recreacions teatrals, desfilades, torneigs i justes, espectacles de foc i una zona infantil on els més menuts poden gaudir de jocs i teatres.

Aquest mercat es recrea al voltant dels fets ocorreguts en la història de Llombai quan, el 7 de juliol de 1530, Carles I va nomenar marqués de Llombai a Francesc de Borja, besnet d’Alexandre VI, el papa Borja. Des d’aquell moment, nou marquesos de Llombai han portat el cognom Borja, començant per l’esmentat Sant Francesc de Borja fins al nové, que també s’anomenava Francesc de Borja, motiu pel qual es coneix aquesta zona com al marquesat dels Borja, posteriorment heretat per la família Téllez Gijón el 1735.

Així doncs, a finals del mes de gener, Llombai es trasllada al passat, segles enrere, per tal de reviure l’esplendor de la Renaixença i recrear la vida i la grandiositat d’aquesta família, els Borja, amb multitud d’activitats relacionades amb la seua història. Els carrers i les places engalanades per a l’ocasió esdevindran l’escenari del mercat, ple de parades d’artesania diversa, productes gastronòmics típics i tallers d’artesans amb demostracions d’oficis d’antany.

Paratge municipal El Tello

De conformitat amb el que es disposa en el 133, apartat 2 de la llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, se sotmet a la informació pública, durant el termini de vint (20) dies hàbils l’esborrany de l’ordenança que regula la gestió del Paratge Municipal el Tello, perquè qualsevol veí puga presentar aportacions a aquesta.