Patrimoni
Llocs d'Interés
Esglèsia parroquial de la Santa Creu
Fundada pel bisbe Ramon Gastó el 1329, nomenava vicaris a Catadau, Alfarb i antic castell d’Alèdua, i estava dedicada als sants Joans. Aquest temple fou integrat al convent dels dominics, bastit en 1543, per butlla del papa Pau III (Alessandro Farnese) de 3-XII-1544, tenin l’àmbit jurisdiccional fins a Alzira, Bunyol, Aiginet i Montserrat d’Alcalà.
El primer prior va ser sant Francesc de Borja i d’Arago, primer marqués de Llombai, creador del noviciat, convent i nou temple, en memòria del seu matrimoni amb Elionor de Castro, dama portuguesa de l’emperatriu Isabel. Del gótic encara conserva la coberta amb volta de nervadura simple i cor, o la mateixa planta, d’una sola nau, tipus valencià rural, recoberta el s.XVII per esgrafiat barroc, amb escuts i ceràmica, llevada i reposada en part temps després.
El presbiteri fou pintat per Cardells, tot al voltant de la Sta. Creu. Hi ha obres de Llanos, Gil, Sales, Teruel, escola de López, Bonet, Bonacho, i altres. Capella feta el 1671, amb motiu de la canonització de sant Francesc de Borja per Innocenci X, d’una planta de creu llatina amb cúpula enrasada en panxa i teula àrab blava.
Les restes del claustre són importants, de rajola amb volta baixa d’aresta paredada. Fou estudi general dels dominics, per on van passar predicadors reconeguts i teòlegs afamats: sant Joan de Ribera, Sant Lluís Bertrán, el beat Joan Micó, fra Tomàs Maluenda, etc., i com noviciat funcionà fins al 25-VII-1835, quan fou dissolta la comunitat.
L’any 1850 l’alcalde donà el temple a l’arquebisbat, mitjançant el rector Francesc Pérez davant el notari Joan C. Espert. Recentmem ha estat restaurat el temple, claustre, torre, i soterranis.
Torre aledua
El castillo de Aledua es una fortaleza árabe construida probablemente a finales del siglo XII y situada sobre una colina a la izquierda del río Magre y a unos cuatro kilómetros al este del núcleo urbano, en el despoblado de Aledua. De planta rectangular, cuenta con una torre situada en el centro, de tres alturas y sótano, construida en tapial sobre basamento de mampostería. La torre tiene una base cuadrada de 7,3 por 7,3 metros y una altura aproximada de 16,5 metros sobre el terreno circundante. Es muy similar a los demás castillos árabes de esta parte de València, casos de los que se pueden observar en la Torre Muza en Benifaió, la Torre Espioca, la de Almussafes y otras. Unos granados silvestres abandonados alrededor del castillo dan fe de la construcción de esta atalaya-fortaleza por los árabes, ya que fueron ellos, precisamente, los que introdujeron el cultivo de granados en la península ibérica. De hecho, el topónimo deriva del árabe العدوة (al-ʿidwa) «la orilla [de un río]». Su primera referencia documental nos viene del Libre del Repartiment, de 1238.
Sant Francesc de Borja
Estàtua en bronze al pòrtic eclesial, obra de Rausell, del 1968, cópia de l’existent a la Diputació.
Cova de les Meravelles
La Cova dels Meravelles compta amb unes condicions excel·lents per a la reproducció de les ratapinyades a causa de l’elevada temperatura interior.
Aquesta cavitat de Llombai té un valor fonamental per a salvaguardar o recuperar les poblacions de quiròpters en aquesta àrea ja que el nombre de refugis ocupats per quiròpters cavernícoles en la meitat nord de la Ribera Alta és escàs.
Ermita de S. Antoni Abat
Temple del s.XVII de reminiscències gòtiques, que no fou damnat a la guerra civil del 36-39, conservant-se intacte. Presbiteri barroc classicista, amb alguns retaules neoclàssics i imatges barroques, la de S. Antoni anònima, policromada.
La majoria d’altars, que són d’algeps, i imatgeria de mitjans del s.XIX, com el sant Bernadí, de 1869. Calvari típic valencià, dels segles XIII i XIV de taulells.
Besori
El bello Paraje Natural Municipal de El Tello es un precioso rincón con vistas increíbles para caminar y realizar rutas de senderismo muy atractivas.
El entorno, rodeado de fauna y vegetación, fue declarado Parque Natural Municipal en 2005. Cuenta con una superficie de 1065.31 ha y se encuentra situado en el extremo más oriental del término municipal, en el margen izquierdo del río Magro. El valor paisajístico de “El Tello” es especialmente significativo, dado que es un monte rodeado de cultivos de secano y que queda al alcance de la vista desde las poblaciones de Llombai, Catadau y Alfarp. Además El Tello, con sus 361 metros de altitud, es el pico más alto de la zona.
Este enclave, junto con los terrenos colindantes que se prolongan hacia Picassent, constituye el primer monte que se alza frente a la costa, en una zona con alto nivel de urbanización e intensa actividad industrial. Es por ello que tiene un gran valor potencial como espacio verde cercano a la localidad. En el margen derecho del río, muy próximo a esta zona, se encuentra otro Parque Natural Municipal que posee en municipio de Llombai, denominado “Els Cerros”.
Mercat dels Borja
El Mercat Renaixentista dels Borja és un dels esdeveniments més significatius celebrats a Llombai. Hi podem trobar torneigs a cavall, batalles, recreacions, concerts d’època, falconeries, oficis històrics, museus, artesans, mercaders, tavernes, campaments, racó infantil, personatges fantàstics i una infinitat d’intèrprets de l’època.
El mercat disposa d’una programació extensa amb nombroses activitats culturals, històriques, lúdiques i gastronòmiques. En aquest mercat podem trobar artesans i mercaders, recreacions de la batalla de les Germanies i els Borja, sers mitològics, oficis històrics, cambres de tortura, exposicions de la Renaixença, granges d’època amb més de 200 tipus d’animals, concerts medievals i àrabs, tavernes i botigues d’ultramarins, campaments militars, recreacions teatrals, desfilades, torneigs i justes, espectacles de foc i una zona infantil on els més menuts poden gaudir de jocs i teatres.
Aquest mercat es recrea al voltant dels fets ocorreguts en la història de Llombai quan, el 7 de juliol de 1530, Carles I va nomenar marqués de Llombai a Francesc de Borja, besnet d’Alexandre VI, el papa Borja. Des d’aquell moment, nou marquesos de Llombai han portat el cognom Borja, començant per l’esmentat Sant Francesc de Borja fins al nové, que també s’anomenava Francesc de Borja, motiu pel qual es coneix aquesta zona com al marquesat dels Borja, posteriorment heretat per la família Téllez Gijón el 1735.
Així doncs, a finals del mes de gener, Llombai es trasllada al passat, segles enrere, per tal de reviure l’esplendor de la Renaixença i recrear la vida i la grandiositat d’aquesta família, els Borja, amb multitud d’activitats relacionades amb la seua història. Els carrers i les places engalanades per a l’ocasió esdevindran l’escenari del mercat, ple de parades d’artesania diversa, productes gastronòmics típics i tallers d’artesans amb demostracions d’oficis d’antany.
Paratge municipal El Tello
El bello Paraje Natural Municipal de El Tello es un precioso rincón con vistas increíbles para caminar y realizar rutas de senderismo muy atractivas.
El entorno, rodeado de fauna y vegetación, fue declarado Parque Natural Municipal en 2005. Cuenta con una superficie de 1065.31 ha y se encuentra situado en el extremo más oriental del término municipal, en el margen izquierdo del río Magro. El valor paisajístico de “El Tello” es especialmente significativo, dado que es un monte rodeado de cultivos de secano y que queda al alcance de la vista desde las poblaciones de Llombai, Catadau y Alfarp. Además El Tello, con sus 361 metros de altitud, es el pico más alto de la zona.
Valencià 
